RESTAURANT LA CUINA DE L'ORFEÓ A OLOT

Sopar a l'Orfeó d'Olot, el restaurant de l'entitat fa poc que ha canviat l'equip que el gestiona, al front d'aquest equip hi ha la Núria una noia jove i amb empenta, amb una solida formació gatronòmica i experiència laboral en bons restaurants.

La part de l'entitat dedicada a restaurant no es molt gran, però aquest espai es acollidor i els responsables de la cuina no l'han volgut massificar. El menage de taula es correcte, amb copes de vi, i gots per l'aigua, els coberts son ideals, tot i que les estovalles i tovallons son de paper.

En referència a la cuina crec  que es correcte, productes de proximitat en base a la cuina catalana amb el toc personal de la chef que li dona un aire actual, aixó fa que es diferencii d'altres restaurants de la ciutat.

De primer vam demanar unes tapes per compartir, en total 5: Patates braves, popets amb aill i oli d'all negre, calamars amb carxofes, aletes de pollastre al ximixurri i un trinxat de carn de perol, com he comentat elaboracions de cuina tradicional amb el toc de modernitat que li dona la Núria.

De segon plat vaig escollir  un bacallà a la taronja, la mida justa de llom de bacallà al seu punt de sal amb una salsa elaborada amb crema de llet i un subtil toc de taronja, acompanyat d'unes cebes en juliana, el bacallà es un dels plats que m'agrada més, per això no crec que pugui ser imparcial, però la meva opinio es que estava molt bo.

Les postres marquen un toc diferencial amb altres restaurants, no son postres molt sofisticades pero si que son sorprenents. En el meu cas vaig demanar un núvol de nata amb maduixa, i la veritat es que em va sorprendre, nata casolana, res a veure amb la d'esprai, acompanyada de gelatina de maduixa.

La carta de vins no és extensa però, tenen en compte els vins de casa nostra, l'escollit per aquest sopar fou un Verd Albera del celler Martí Fabra, un vi blanc elaborat amb les varietats chardonnay, garnatxa blanca, garnatxa roja i moscatell, es un vi almpli fresc i amb bona expressió, persistent.

Un lloc recomanable que mereix una visita per probar la cuina que hi elaboren. Jo el puntuo amb un 7 sobre 10 a l'espera de veure l'evolució que pugui tenir a curt termini.

RESTAURANT LA GRUTA, A L'ESCALA

Dia de platja a Sant Martí d'Empuries, el matí a la platja, com que estàvem prop de l'Escala hem aprofitat per anar a dinar al restaurant la Gruta, i per cert, ha estat una bona elecció. El restaurant està al centres de l'Escala al carrer Port d'en Perris on abans hi havia un altre restaurant conegut amb el nom de "els Pescadors"

La decoració es agradable sense masses floritures, te unes finestres amb vistes a la platja del port d'en Perris. La temperatura agradable, il·luminació correcta, les taules ben distribuïdes, tot i que a primer cop d'ull sembla estiguin apretades, el menatge es de roba tant les estovalles com els tovallons, m’ha agradat el detall que el tovalló està agafat amb una anella. Els coberts, els gots i les copes adients.

El restaurant està regentat per Fabrice Cesar, el xef, i per Montse Carné, cap de sala. L’atenció que dispensen als clients es exquisida, la que tots voldríem tenir sempre. Teníem la reserva feta, sort, perquè la sala esta plena, la majoria dels clients de nacionalitat francesa. En porten la carta del menú diari: 4 primers, 4 segons  i 4 postres a escollir, pa aigua i mitja ampolla de vi de la casa, preu total 20 €.

Que hem menjat: de primer vam demanar: Esparrecs vers, ou mollet i holandesa a l’estragó per una banda i per l’altre Tàrtar de tonyina cremós d’alvocat amb wasabi, un plats molt ben presentats i amb un contrast de gustos encara millor. De segon plat hem demanat Braó confitat amb orenga i allioli de chimichurri. Tot seguit les postres: Bocal de fruits vermell amb gelat de iogurt grec amb maduixes, i Crumblé de figues a l’amaretto amb gelat de festucs.

Un menú molt acurat i ben presentat. Treballen amb productes de proximitat i de gran qualitat, al seva cuina l’anomenen La Bistronomia. Ahir no vaig demanar la carta de vins, vam provar el vi de la casa, un rosat de l’Empordà concretament el Clos Primat del celler oliveda de Campmany. Fent una ullada a la carta de vins la veig completíssima amb vins de qualitat a uns preus raonables, separat per denominació d’origen i una petita nota de cata.

Un restaurant molt recomanable, hem de seguir l’evolució perquè podem tenir sorpreses agradables cada vegada que hi anem,  varien la carta cada temporada. A tenir en compte que tanquen els diumenges i dilluns de tot l’any, inclòs l’agost, mes en el qual el menú setmanal s’encareix una mica més. Recomano que si aneu per l’Escala feu una parada, en sortireu sorpresos.         

Enllaç a la Bistronomia

RESTAURANT MAS CONCAS

Aprofitant que aquest cap de setmana a Sant Martí d'Empuries es celebrava la fira Arrels de vi, hem anat a dinar al restaurant Mas Concas de Cinc Claus. Abans però he probat els vins i hem parlat amb els celleristes dela DO Empordà, cada any que passa la qualitat d'aquests vins millora ostensiblement, tant que poden competir amab els Rioja, Rivera del Duero o Priorat.

Un cop acabat el tast ens hem dirigit a Cinc Claus, al mas Concas, una masia construida el segle XVII i restarada per transformar-la en restaurant. Per curiositat hem demanat el perque porta el nom de Victor Catala i la Maria, cap de Sala, ens ha explicat que lamasia la va comprar Caterina Albert, i ara partany al seu nebot.

La cuina del mas Concas es una cuina mediterrànea, amb productes de mercat, elaborada amb un lleuger toc francès, normal, donat que el xef Francecs es d'aquest pais. M'ha sorprès molt que la majoria de començals que hi havia avui al restaurant eren francesos, pocs catalans, segur que es mes conegut al país veí que a casa nostra.

Ens hem decantat pel menú Victor Català, menjant plats diferents la Carme i jo, d'entrada ens ha dut uns aperitius per fer boca pel primer plat: blinis d'anxova, una peça de sushi de salmó amb formatge i un puré de verdures. Els primers Burrata de bufalà al pesto d'ametlles i anxoves de l'escala, un plat equilibrat i amb una bona combinació l'altre el carpacció de gamba amb croqueta de sépia, amb gamba de qualitat i la sorprenent croqueta.

Els segons: Paella d'arrós de pals amb rap, calamars i gambes, feia temps que no provaba un arrós tan bó i a fe que sóc crític amb els arrossos. L'altre segon, el maluc de de vedella amb Gremolata, al seu punt de cocció amb un acompanyaments molt ben lograt (milfulls de patata, xampinyó i carxofa)

Les postres no desmereixen la resta del menú: Xocolata intensa amb crema praliné, tesxtures de xocolata molt ben combinades. L'altre postra que hem pres ha estat el Nugat Glacé (gelat de merenga i nata amb ametlla i fruita confitada) una combinació agradable que deixa un bon regust

 Al venir de la fira Arrels de vi, hem optat per prendre només una copa de vi un detall que s'agraeis, que serveixin vins a copes, tot i que només són uns quants vins els que es poden prendre a copes, també disposen, en algunes referències, de botelles de 375 cl. o 500 cl. La carta de vins no es molt extensa, tot i que disposen de diferents DO, fent especial esment a la DO Empordà.

Els servei es acurat, són atents i professionals, els tempos de servei els correctesserveixen els plats al moment just i deixen l'espai de temps necessari entre plat i plat, El menatge es adient, toti que he trobat a faltar estovalles de roba, les copes, els coberts i plats correctes. recomano aquest restaurant, ben posicionat a la guia Michelin.  

Enllaç al web del Restaurant Mas Concas

TAST VERTICAL DE VEDELLA LLEMOSINA

Aquest divendres dia 18, vam assistir al tast vertical de vedella llemosina. organitzat per la Carnisseria Planagumà al restaurant cal Enric i amb la col·laboració de 5 Titius i Pastisseria i Xocolateria Ferrer. 

Al arribar al restaurant i per esperar el començament del tast, uns snacks: croquetes, xips i pernil cuit, regat amb cervesa artesana. Per obrir boca i mentre fèiem les salutacions de rigor.

Asseguts a taula el primer que van fer els cambrers fou demanar a a tothom com ens agrada el filet. Salutació de benvinguda per l'Albert i l'Aleix i tot seguit el ramader del mas Pladevall ens va fer cinc cèntims del perquè de la rasa llemosina i com fa la cria i engreix dels vedells que comercialitza.

El primer tast fou un steak tartar amb sotabosc de la vall de Bianya, carn molt ven picada i condimentada al seu punt, acompanyat de bolets de la vall, maridat amb un vi negre Australià. Tot seguit timbal de galta de vedella amb milfulls de patata i col, la galta guisada i esmollada molt ben complementat pel milfulls, maridat amb un vi mallorquí.

El tercer plat, un filet de vedella, tal i con haviem demanat abans de començar l'àpat acompanyat de foi bunyols de patata i crema d'all negre, una combinació perfecte, maridat amb un vi de la zona de València. I per acabar el tast la part final de la vedella, la cua, tambè esmollada, amb una fulla de cep i salsa de cirera d'arbós, una delicia, maridat amb un vi argentí.

Per acabar l'àpat un pastis de xocolata, com no podia ser d'altre manera, de la pastisseria xocolateria Ferrer, regat amb cava del Penedés.

Una experiència inoblidable, que espero poder repetir. Em sap greu no haver pres nota del nom dels vins en que vam maridar cada plat, agrairé de maner molt sincera si algú em pot donar els noms del vins, seria una crítica rodona.

FONDA SALA D'OLOST.

Avui hem fet una passejada d'Olot a Olost, per provar per primera vegada el restaurant Fonda Sala, situat al bell mig del poble on fa molts anys s'hi passejava el  famós bandoler Perot Rocaguinarda.

L'establiment te dos menjadors, un el menjador de la fonda i l'altre, el menjador del restaurant, al qual li van adjudicar una estrella Michelin l'any 1992 i a dia d'avui encara la conserven, tot un repte. La cuina del restaurant, segons esmenta Toni Sala propietari i cuiner de la fonda: "La nostra cuina es basa en el producte del mercat i de l'entorn més immediat, defugint sempre de la sofisticació excessiva sense, però, rebutjar la inventiva ni la subtilesa del tractament concret per cada plat.

Hem escollit el menú degustació d'en Perot Rocaguinarda. Per començar ens ha portat uns entreteniments: esferificació d'oliva amb anxova, crema de porro i tàrtar de salmó.

Comencem el menú degustació amb sopa de tomàquet amb burrata i oli d'alfàbrega, un plat molt ben aconseguit, jo el qualifico d'excel·lent. Hem continuat amb un saltat de bolets de temporada amb vieria i alls tendres, una combinació molt ben trobada. Tot seguit ens han servit un caneló de faisà a la crema de beixamel, ben elaborat tant la pasta com la carn i la crema de beixamel. I per acabar els entrants Bacallà confitat amb oli de tòfona, romesco i cigrons d'Oristà, quasi perfecte tant el plat com la combinació.

De segon ens hem partit l'entrecot de vaca gallega laminat i la cua de bou estofada al vi negre del Penedès, dos plats ben elaborats, i molt gustosos amb bona combinació amb l'acompanyament. Les postres: pastís de nous amb gelat de torró.

Tenen una carta de vins amb moltes referències, tot i que pel que he vist prefereixen tenir molts vins tant de Rioja com de Ribera de Duero, suposo que és perquè molts clients els demanen per desconeixement dels vins de casa nostra. Personalment penso que haurien de potenciar una mica més els vins de la terra, a Catalunya tenim vins de molta qualitat i amb una relació qualitat preu excel·lents.

Un exemple del que deia abans ha estat el vi que he escollit, soc molt de vins de la terra i com mes propers al restaurant millor. és per aquest motiu que he escollit el vi Abadal Mas Arboset 2013 vi de tina. Us puc ben assegurar que l'he endevinat de ple. M'ha cridat l'atenció quest vi pel seu cupatge, elaborat amb varietats autòctones del Pla del Bages: sumoll, punxo fort, garnatxot, cua de moltó, malvasia de Manresa, mandó, picapoll i 2 varietats "desconegudes". Personalment qualifico aquest vi com a molt bo. De l'anyada 2013 se'n van produir unes 550 botelles, em sento un privilegiat per haver provat el Mas Arbroset.

El menjador es petit, amb capacitat per unes 30 persones, ben decorat, sense estridències. Tres persones per servir la sala, potser una mica justet, però hem estat molt ben atesos, el tracte personal correctíssim. El menatge correcte en tots els aspectes tant la cuberteria com la cristalleria i la vaixella utilitzada.

Una estrella merescuda i que saben conservar, doncs son 24 anys consecutius d'estar a la guia Michelin amb aquesta estrella.

RESTAURANT CARLES ANTONER

Feia temps que no publicava cap entrada, espero ser mes actiu a partir d'ara, i el que més m'agradaria és que tothom que vulgui compartir les opinions sobre restaurants i begudes m'ho faci saber intentaré publicar-les, això si en català.
Perquè en català? doncs per la senzilla raó que he intentat publicar algun comentari a Trip Advisor i pel sol fet de ser escrit en català no l'han acceptat. Aquesta gent, que ni tan sols se d'on són, ens discriminen pel  l'idioma.
Tot i que si veieu en quins idiomes es pot publicar n'hi ha més d'un que el parlen menys gent que el nostre. Amb aquest breu escrit vull dir prou a la discriminació per motius idiomàtics.

Avui hem anat a dinar al restaurant Carles Antoner de Lladó, per una celebració familiar. Des de la primera trucada per fer l'encàrrec ens hem sentit molt ben atesos, un tracte de tu a tu molt agradable.

La cuina que fa en Carles es una cuina de temporada, amb una elaboració molt acurada, basada en la cuina de sempre però amb el toc personal del xef que li dona una personalitat única.

El menjador en el qual em dinat es acollidor amb poques taules, i una decoració minimalista. El menage es normal, l'única cosa que destaca és la copa de vi. Les estovalles son del tipus camí de taula, de cel·lulosa.

Tan bon punt te seus a taula i per esperar ens han dut uns bastonets de pa per sucar amb un all i oli,
de primer unes sardines marinades amb oli verge d'un productor del mateix poble de Lladó, que he compartir amb un saltejat de rossinyols amb musclos, tant un com l'altre excel·lents.

De segon he demanat galta de vedella amb salsa d'ostres, he tingut una sorpresa molt agradable, un plat molt ben elaborat, i sorprenent, la galta ja l'he provat en altres restaurants i la veritat es que m'agrada molt, però la combinació que en fa en Carles és simplement excel·lent.

Per postres un pastís d'aniversari: una base de pa de pessic amb curri, molt ben combinat tot i que sembli estrany, crema de iogurt i salsa de fruit vermells.

Aquest dinar, i per recomanació del cap de sala, l'hem acompanyat d'un vi rosat de la D.O. Montsant, concretament Brunnus. El preu d'un dinar a la carta està entre els 30 i 40 €, durant la setmana serveixen menú per uns 15 €.

Un restaurant molt recomanable amb una relació qualitat preu immillorable, si teniu ocasió acosteu-vos-hi.

RESTAURANT FONT MOIXINA

El dia 15 d'Agost vam anar al restaurant Font Moixina per celebrar Santa Maria, a destacar l'amabilitat i eficàcia en que vam ser rebuts.

Un cop a taula, a la carpa del jardí van prendre nota del que volíem menjar, vam escollir el menú de temporada, un menú molt equilibrat amb un seguit de plats que criden l'atenció, els que jo vaig escollir:

- Caneló cruixent de brandada de Bacallà amb melmelada de tomàquet

- Entrecot amb guarnició

- Sopa de Maria Lluisa amb fruites

El primer plat ben elaborat i amb un contrast agradable, l'única cosa en contra fou les fulles d'amanida que l'acompanyaven, crec que feia massa estona que estaven fora la nevera.

El segon perfecte, la carn al punt de cocció correcte i el guarniment normal.

Les postres ben presentades, una macedònia de fruites amb infusió de Maria Lluisa.

Un apunt a fer, que no es un retret sinó un punt a millorar, el cambrer encarregat de la nostra taula no va estar a l'alçada de la resta del personal: No va donar opció a preguntes o suggeriments per un comensal vegetarià, es va limitar a dir que menges dos primers, també va escridassar el seu ajudant davant nostre i sense que el noi en tingues culpa.